
Qui segueix el que escric sap que segueix amb conflictes. Aquests conflictes no són còpia dels anteriors i probablement un 'segueix' sigui una habitual errada de conjugació meva. El cas és que fuig de la densitat estiuenca de Palma cap a platges del nord de l'illa. Agaf la motxilla amb els mínims queviures necessaris per passar el dia a la natura i al migdia agaf el bus. En arribar, a l'aturada en mig de no res, trenta minuts de passeig adeqüen el meu cos i el meu cap a la natura, i me porten a una platja amb vistes i horitzons que afortunadament l'home encara no ha pogut canviar. Directament capfico i pujada enrere un parell de metres per resguardar-me del violent sol.
1. Estic tirada a l'ombra d'uns pins gaudint les vistes. L'aire fresc es mou de tant en tant mentre llegeix el darrer llibre que he tret de la biblioteca. A uns metres per a sobre de la platja de pedres amb 4 o 5 grupets de banyistes crec que he trobat la pau quan començ a sentir melodies de xeremies. No, no m'he tornat boixa. Deu minuts més tard uns 40 joves en edat escolar ocupen, literalment, la curta platja. La invasió la fan corrent, botant i cridant. Dels 3 adults que els acompanyen un du la xeremia, l'altre un tamboret i el tercer un megàfon que no deixa d'emprar amollant ordres, consignes i acudits que no em fan cap gràcia. Al quart d'hora la gent que hi havia abaix comença a partir i jo, que feia estona ja havia tancat el llibre, cerc un nou destí proper allunyant-me fins que el renou de la xeremia i els crits del megàfon passen de la física al record.
Hem de permetre que els al·lots facin servir un lloc públic i natural com al seu espai de jocs de excitada natura? És socialment correcte, malament ens emprenyi a alguns o és tracta d'una mala educació i pitjor idea dels adults que ho han organitzat?
2. Trob un embarcador amb una petita plataforma per arribar a l'aigua. Hi ha un jove però al seu costat encara hi ha un espai, una gran roca de superfície suau a on deix la motxilla i me llev les botes abans de llençar-me a l'aigua. No m'he llevat el banyador perquè el jove duia banyador. Abans havia vist el seu somriure i ara, des de la mar, la seva esquena. Resulta molt atractiu. En sortir, sense adonar-me fins una estona més tard, començ a fer una mena de teatre. Me pas per a sobre la tovallola amb erotisme, quan jo sempre m'he eixugat al sol. Amag les botes amb certa vergonya de no dur unes espardenyes més femenines. Estic una estona bronzejant-me tombada amb postures incomodes que pretenc semblin sexys... No me reconec.
He de permetre renunciar als meus principis per intentar lligar? Hauria estat millor apropar-me a ell a demanar-li qualsevol cosa o inclús a dir-li que m'agradava a risc de semblar-li una buscona?
3. Me qued més del que vull, i quan se'n va el jove sense haver tingut cap interacció esper 10 minuts més per anar-me'n jo, no sigui que pensi que l'estic seguint. Què trist! És hora de tornar a pujar tranquil·lament a la carretera per agafar el darrer bus de tornada, que hi han pocs. Pel camí, m'encenc una cigarreta i trob una jove preparant un fogueró al costat d'una tenda d'acampada. Li deman que 'si sabe qué está haciendo', perquè en temporada i per aquests entorns on la majoria són guiris xerr directament en castellà o anglès. Me respon que 'sí, claro que lo sé'. Li dic que amb aquesta calor al pinar el risc d'incendi és alt i probablement estarà prohibit. Me respon que me fiqui en els meus assumptes, que ja se preocuparà ella de que no passi i, si arribés a ocórrer, es faria responsable. 'Ya, pero puedes cargarte parte del entorno natural e incluso causar muertes de personas y animales'. 'Sí, igual que tú fumando. Puedes morirte por ello y matar a los de alrededor. Y si no mueres es probable que tengas cáncer con el consiguiente gasto social que también es una forma de crimen'. Batua el jovent! Apag el piti, el fic al cendrer portàtil que duc i me'n vaig sense dir res més entre emprenyada i confusa.
Som congruent amb les meves pròpies accions? Són més importants les lleis (fumar tabac és legal) que la responsabilitat individual? Tinc capacitat moral per dir a ningú el que he de fer? He de cridar a la policia perquè apliqui unes lleis que cada vegada me crec menys?
4. Arrib a l'aturada de bus de la carretera. Encara he d'esperar una mitja hora i durant aquesta estona veig passar centenars de vehicles, la gran majoria de lloguer. Enrabiada com me trobava faig crítica dels vehicles contaminants d'us individual, del sistema de comunicacions, de la promoció de les despeses de recursos i del consumisme... Dins el bus, asseguda amb aire condicionat me trob tant còmoda que pens que potser és massa. Tant de criticar i el bus també consumeix benzina i treu fums.
Hauria d'haver vinguda amb bicicleta? Hauria estat millor haver-me quedat a una platja més propera a Palma? M'estic tornant paranoica amb la congruència i la correcció social?
Després d'una dutxa a ca meva amb una cervesa ben fresca a la ma encara don voltes a totes aquestes preguntes. Seguiré educant-me fins el dia que mori per poder decidir el més saludablement possible, però això no impedirà que vagi a la platja que vulgui en el mitjà que pugui, que aturi un foc que veig pràcticament provocat, que digui que m'agrada al al·lot que m'agrada sense haver de fer la beneita o que hi vagi a parlar amb els responsables d'uns nins que estan emprenyant a la resta de veïnats.
Faig el segon cigarro cancerigen del dia. Sortiré al concert punk al lloc aquest que no es pot dir. Serà un plaer poder treure ràbia sense fer tremolar els meus principis, i passar una bona estona sense haver de preocupar-me del correcte funcionament del mon. Cremaré la nit! Només esper que demà no surti cap notícia d'incendis al diari.
Comenta, sugiere, critica...