Que només són 3 dies...

Tinc clar que som massa exigent, però un parell de dies puc aguantar-me. També tinc clar -m'ha costat adonar-me, però- que no puc ser gens frívola sense deixar de ser natural, jo mateixa. Així que no sé com ho promocionaré, com ho donaré a conèixer sense que soni massa estrany o fins i tot pervertit, però crec que he trobat la solució. De fet, a pesar de la meva memòria tan dolenta crec que ja ho he fet abans i no va sortir gens malament. Com he dit, no sé com ho faré, però miraré de ser i de tenir parella -rotllo parella estable- només per un dia o un cap de setmana. Per un sopar, un dia de platja o un cap de setmana de viatge malament sigui a Binissalem. No estic xerrant de sexe. Xerr més de teatre, com una parella qualsevol en un moment donat de la seva relació, i després ja es veurà, que l'actuació sempre ha trencat el gel.

I és que els ligues de discoteca ja no me donen res de bo que no pugui fer jo tota sola, i de mals de cap... un munt. Ja ho explicava a 'El Conflicto de los Cuerpos'. Per altra banda els darrers intents de permanència se m'han fet molt llargs i complicats, acabant en desídia quan no en tragèdia. Ho sé, no sempre he pogut culpar a l'altra persona i reconec -també ho he dit ja- que amb els anys em faig cada vegada més difícil, més individual i més exquisita com diuen al Brasil per no haver de dir rareta.

Idò, ara que ho tinc clar, que he identificat les variables i m'he decidit, la qüestió és com donar la primera passa. Al Facebook, a part de que cada dia el tinc més mania i només no ho abandon perquè és part de la meva feina, ho tinc descartat. Seria afegir entrades contraproduents al que trob és un bon plantejament. Només faltaria que el meu post amb declaració de principis es fes trending topic i desbordés una problemàtica que, ara mateix, trob que tinc controlada. El mateix passa amb Twitter o Instagram. No, definitivament per xarxes socials no. Fer-me una samarreta amb el lema 'Vols ser la meva parella per un dia?' crec que es semblaria massa a anar amb el mòbil mostrant l'esmenat post del Facebook a tothom que em passi pel davant. No seré jo qui digui que estic bona però amb el munt de pervertits i maleducats en general que hi ha pels carrers, millor ni ho pens. Suprimit també.

Hauria de començar per un cercle de confiança, el que s'anomena, especialment a la actualitat en trobades de risc, un 'espai de seguretat'. Ara, ni tots els meus amics són tan moderns ni, trob, susceptibles de la meva oferta. No són pocs els que no volen sexe ni companyia, o al manco així ho mostren. Descartats també els que tenen parella estable, que no va amb el meu caràcter interferir i trobar-me després amb mogudes desagradables. D'aquesta primera triada tenim un bon grapat (de la humanitat) descartat.

En aquests moments potser em trob amb 5 persones a les qui he posat els ulls a sobre i altres 2 amb les que podria dir que em trob 'en negociacions'. Els números son imprecisos, relatius i pràcticament líquids. No importa. Importa que qualsevol passa que havia pensat donar o que sense cap previsió faré, hauria d'anar enfilada en aquesta idea. Per una banda no serà un 'anam a lleure', per una altra no un 'vols ser l'amor de la meva vida?' i, en definitiva, he d'anar ben directa i clara de primeres. Amb la tarja de visita des del primer moment.

En tota aquesta història estic suposant que a l'altra persona també li pugui anar bé aquest tipus de relació i que tingui un mínim d'interès en jo, i això és molt suposar. Encara que amb sort el factor sorpresa les deixarà suficient temps confoses com per a poder reaccionar. Hauré d'actuar amb rapidesa. Total, només serà un dia o dos, no?

És complicat això de ser moderna. També ho és trobar-se tota sola i no tenir convicció del futur que volem. És complicat pensar en alternatives i no estar segura d'haver esgotat les opcions originals. És complicat viure però més encara, resignar-se a viure i no exprimir les meravelles que tenim al voltant, més quan en tenim tantes. I finalment, és complicat trobar la persona que aguanti les teves bogeries i que a la vegada estigui suficientment tocada del ala com per no avorrir-nos.

S'apuntarà qualcú? Un dia, amb data de caducitat, no pot anar malament. I si el iogurt ens agrada sempre el podem deixar passar més temps. No va dir qualcú d'important que es poden menjar sempre?

Per cert, amb tot aquest rotllo m'he deixat fora com arribar a les persones que encara no conec. Pot ser els podria escriure un article al respecte i si són prou espavilades ja em contactaran. I si me demostren que entenen bé perquè m'agrada la paraula 'exquisita' potser podem fer una mica de teatre. Un dia.