Ells no ho saben però ahir vaig anar a una daixona de la JAM. Una assemblea, vull dir. Són un grup de joves, més que jo. D'arquitectes, vull dir, que es reuneixen per tractar temes d'arquitectura i urbanisme que consideren importants i que ens afecten a tots.
No fa falta conèixer-los molt per veure que estan ben preparats. I no, no semblen fills d'un molt 'campechano'. Me va encantar, perquè va ser millor que l'informatiu que m'agradaria sentir als mitjans i me va posar al dia del que importa a la meva ciutat, bé, i al meu 'territori' com ells diuen. Entenc que volien dir a Mallorca, que vivim a una illa i això és bo d'entendre. Resumint molt varen explicar que estem beneits, i els polítics no ajuden. Que els polítics, els d'aquí i els de Madrid, fan feina (?) com quan els nostros padrins que encara havien de fer carreteres, perquè no hi havien, i l'ideal de qualsevol família era tenir un cotxo, per ser algú. Els temps han canviat, i molt!, i com que són joves, han estudiat i tenen molt d'interès per fer les coses bé no entenen que encara funcionem com al segle passat. O l'avantpassat! Només em varen fer sospitar quan un va dir que 'primer s'havia de treure el màster', però entenc que aquest és dels que els estudies, els pagues i els fas amb gust d'aprendre.
Un espavilat, en un moment donat, va treure el nom d'un que sembla és un arquitecte famós que va fer els carrers de la seva ciutat només per a vianants (va llevar els cotxos) i que així els al·lots pugessin jugar i pintar, i això als seus pares i veïnats els hi va agradar tant com a ells mateixos. Ell que ho va dir semblava una mica amargat perquè deia 'no-sé-què' de que és important comunicar, d'explicar les coses perquè tothom ho entengués. Com si mai ningú no l'hagués entès a ell.
La qüestió és que entre tots xerraven de que, segons es facin les coses, podríem viure millor o pitjor. Que les places i voreres s'estan omplint de terrasses a Palma i així no es pot caminar ni seure al banc a llegir una estona, al sol d'hivern o a l'ombra durant l'estiu. Ara, que a sobre del carrer no hi ha ni una taula! Que volen fer un nou pàrquing davant la llotja perquè durant els mesos 'de temporada' estan tots plens, inclús el del Parc de la Mar i el Moll Vell que estan a 20 metres. Clar, a les que volem passejar a ran de mar, que ens bombin. Que vivim del turisme, però el pàrquing el pagarem naltros i el cobraran ells. Que les rotondes del Fan (No Fun) estan ja a punt i serà encara més impossible sortir de Palma a peu o en bici. Teníem una illa guapa, amb ciutat, indústria, guiris, camp... i quedarà tot formigó, turistes i cotxos. Això és el que volem? Jo viuré pitjor.
Parlaven també que a Deià, amb una població de 600, estan construint cases noves per altres 600 persones. Hi ha tant de joves que necessiten habitatge al poble? Impossible. Jo també he estudiat matemàtiques, encara que me fallen quan sent que puc pensar a comprar començant amb mig milió d'euros, per un pis d'una habitació! A qui li estem venent l'illa? Això s'acaba. No podem pensar les coses amb lògica, sense més complicacions, com un nin petit? Tenim un territori, una illa vull dir, privilegiada i limitada. Al segle XXI qualsevol amb un mínim de seny i informació sap que els recursos també són limitats i s'esgoten. Si sobre explotem hi haurà menys de tot, més car, de pitjor qualitat.
M'estim més pensar en un poble (un territori, una illa) a on puc sortir al carrer amb un somriure, anant a la feina en bici mentre crid 'holas' als meus coneguts, o ajudant a un veïnat empenyant el carro de la compra, perquè és gran, al temps que em reconta com li ha anat la setmana. I si he d'anar més enfora, agafo un bus amb temps per llegir unes pàgines d'un llibre, respondre els whatsapps que tinc pendents o fer una becadeta que ahir vaig sortir fins tard (i vaig tornar a casa tranquil·la per un carrer sense cotxos). I si he d'anar més enfora i no hi ha bus, puc agafar un taxi que em surt més a compte que tenir un (dos, tres!) cotxo tot l'any aturat. I si vull anar a la platja, puc quedar amb amics i anem plegats. I si vull anar a la platja però tota sola, i justament fins aquesta platja no hi arriba cap transport públic ni ningú que conegui, ni tan sols a 1000 metres des d’on pugui caminar (la qual cosa a més de saludable pot ser un plaer) i no vull dependre d'un taxi... Val! M'ho poses difícil. Idò, d’acord, tinc un cotxo. Però per això no necessit més pàrquings, ni que ocupin els negocis els carrers que són de tots, ni que facin cases noves per fer doblers atraient més gent de fora (amb més cotxos) a cases de preu de luxe quan a les d'aquí ja ens costa pagar un lloguer. I si penses que tot això va de tenir més o menys doblers: respira, reflexiona i torna a llegir des del principi, per favor.
Estic contenta d'haver estat a aquesta daixona. Contenta amb gent que si diu “es el mercado, amigo” te fa pensar en albercocs i lletugues i en amigos. Contenta de que no sàpiguen que hi he estat (que si no no em deixen tornar). I és que ahir vaig sentir xerrar de 'Model' (de ciutat, de territori) i jo entenia: "A on volem viure?" (sí, es pot imaginar!) i "Com ho fem?" (sí, es pot intentar!). Perquè si no ho imaginam i intentam l'altra opció -això també ho vaig sentir- és que a tots ens tallin les cames i ens acoblin a un vehicle motoritzat dins una illa amb carreteres que ens duguin per tot i, aprofitant, ens estalviem el lloguer perquè sempre tindrem un pàrquing. Diuen que 1984 ha arribat. Idò, ja pots tornar a veure Acción Mutante.
PD. Afortunadament la daixona no va acabar ahir. Aquests de la JAM - Joves Arquitectes de Mallorca continuaran trobant-se a xerrar i ens aniran contant pels mitjans que puguin, que mínim seran els diaris, ràdios i teles que tenim per aquí. Si no vas tan viva (o tens la sort) de trobar-te'ls pels carrers com jo, al manco estigues atenta al que t'aniran contant. Per cert, probablement no he aconseguit ser propera ni que s'entengui el que volia contar, però m'he quedat més a gust. És que no entenc que vulguis viure pitjor (o que te pugui agradar haver de convidar a dinar als teus amics a un pàrquing)!
Comenta, sugiere, critica...