Verdura és un bon nom binissalemer

Dijous passat vaig anar a la presentació que feia Es Badulake al Cafè Bella Juanita. Al cafè, molt acollidor i amb uns quadres força interessants a les parets, varem anar arribant un grapat de persones, la majoria dones. Crec que cap ni una sabíem ben bé què esperàvem de la trobada. Es tractava, en principi i tal i com ens contaren, de inaugurar una rotació de vins mallorquins seleccionats que aniran canviant cada dos mesos i que serviran al Bella Juanita per copes i a Es Badulake per botelles. Per presentar cada vi i haurà cada vegada -la següent serà a l’abril- ‘una xerrada’ amb el creador dels vins. No és un tast. No és una festa. No és una conferència. Serà tal vegada Súper Coco?

Doncs no. Més subtil i més proper. Una taula, uns comensals i un vi (molt especial) en boca de tots, acompanyat d’una picada perquè el plaer sigui complet. Tomeu Llabrés era allà com a creador dels Vins de Ca’n Verdura, primer seleccionat d’aquesta nova iniciativa.

Tot d’una estàvem xerrant al voltant la taula, passant de conversa a entrevista i tornant a conversa amb interpel·lacions a on en Tomeu va posar la persona davant del vi. De família binissalimera i vinícola ell no va voler dedicar-se i va partir a estudiar encara que poc temps després va reprendre el contacte amb el raïm, la terra i les transformacions biològiques. Va treballar a diferents bodegues fins que d’un dia per s’altre, casi per sorpresa, va decidir ser ell el creador, ‘l’artista’ podríem dir així com s’enfronta davant el repte. Va ser fa poc més de 5 anys i ja té un nom. Bé, el nom ja el tenia, el malnom familiar ‘Verdura’ que va agafar, clar que sí!, per la seva pròpia empresa.

En treu pocs milers de botelles a l’any que s’esgoten tot d’una ‘i se les beuen principalment els turistes estrangers durant els mesos d’estiu’. Com és comprensible, a Mallorca, en qualsevol conversa honesta amb una mica de suc, surt el tema turístic. ‘Això és un excés’ -crec que totes assentirem- ‘i a més a més hem d’anar alerta, que el dia que això s’acabi no estarem preparats. A Mallorca ara tot és massa fàcil’. Tomeu va reconèixer que sempre diu el que vol -el que pensa- i això no sempre cau bé. No l’importa, en té molt clara la seva feina.

– A què et dediques exactament?
– La meva feina és pensar.
– T’interessen els premis, les puntuacions?
– Si entres en aquesta roda és mal de sortir. Pots ser un bon vi sense punts.
– Quins vins són millors?
– Hi ha, cada vegada més, un munt de vins bons. Hi ha vins idonis per cada moment.
– Com fas sa promoció?
– Si te refereixes a xarxes, publicitat… no tinc ni idea. Això ho du la meva dona.

De fet, quan li varen nombrar els experts que havien recomanat els seus vins, demanà que li tornassin a dir els noms per veure si els trobava a la agenda del mòbil.

Una o dues de les presents tenien coneixements de vins. Les altres no sabíem gaire (o potser qualcuna ho amagava). Li vàrem fer preguntes tècniques, humanes i fins i tot personals amb més o menys tacte. Tomeu Verdura responia a tot, de vegades més burleta altres més greu. Els etiquetats pop, fosforits, trencadors amb diferents models de botella dels primers anys han passat a l’homogeneïtzació i una imatge més estilitzada amb un punt retro. Diuen que a l’edat de Crist ja t’has fet una mica més gran, encara que en Tomeu segueix gaudint d’experimentar -de jugar- amb el fruit i el temps igual que quan ajudava al seu pare. És vera que és un negoci, i els doblers (a ingressar, a tornar) són importants, però es pot enfocar de moltes formes. Una d’elles és fer les coses bé i passar-ho millor… ‘encara que arribant setembre t’entri una congoixa important’.

Va ser un plaer trobar-se de prop amb un artista, i amb molt de gust. Un plaer que hagués baixat del seu món, del centre vinícola de Mallorca, a xerrar amb uns humans llonguets. Encara que en acabar va sortir al carrer a fer un piti amb la resta d’enganxades i jo li vaig demanar: ‘I tu pots fumar?’ I me va respondre: ‘Tia, que jo som enòleg!’. I també humà. Mai no deixaré d’aprendre… i de passar una bona estona coneixent gent interessant sobretot quan són bons i no t’ho han de recordar cada 5 minuts… o cada verema.